Colònies "Els Minairons Cantaires"
Escapada de tardor: 23/10/2021
Benvolgudes famílies minairones,
Us enviem aquest correu per comunicar-vos que, malauradament i com l'any passat, la situació de pandèmia que vivim no ens permet fer la Trobada de tardor de la que tants anys hem gaudit. Tot i així, tenim moltes ganes de trobar-nos aviat i mantenir l'esperit minairó viu! És per això que us proposem fer petites "Trobades d'un dia a la natura", que tindran lloc a diferents espais geogràfics de Catalunya i cada una de les estacions de l'any.
Així doncs, per encetar i celebrar l'arribada de la tardor us proposem fer una escapada a Collsacabra el dissabte 23 d'octubre. La idea és fer una petita excursió al Santuari de Cabrera i poder dinar de pícnic amb vistes a la plana de Vic. Des de l'equip de monitors estem engrescats a compartir i descobrir amb vosaltres nous entorns de Catalunya, per fer una mica de germanor i mantenir l'esperit minairó durant l'any.
- Lloc de trobada: Aparcament de Sant Julià de Cabrera
- Transport: S'hi arriba en cotxe. En cas de no disposar de places suficients s'hi podria anar en tren, estació Manlleu, on us recolliríem.
- Dia i hora: 23 d'octubre a les 10.30h
- Dinar: Cadascú porta el seu dinar de pícnic i/o entrepans, tot i que sempre també és benvinguda l'opció de portar menjar per compartir
Missatges al llibre de visites
En/na Família Albertí Blesa (Anna), Montse Castell han escrit un missatge al llibre de visites
Colònies "Els Minairons Cantaires"
Comunicat als dos torns de colònies
Les colònies “Els Minairons Cantaires” de l’Associació Cultural Neret, amb vint-i-sis estius consecutius, 57 torns o 848 dies de colònies ha acabat aquesta campanya 2021 amb un bon regust malgrat la pandèmia i les seves conseqüències.
El repte d’aquest estiu no era gens fàcil veient l’evolució de la cinquena onada de la Covid-19 a partir de mitjans de juny. Tot allò que havíem somiat durant el curs escolar i, sobretot, durant el mes de maig, es va fer miques de sobte.
Vam iniciar el primer torn el dia 4 de juliol amb més mesures preventives que l’estiu anterior, però sense el suport adequat que hagués pogut ajudar a evitar la propagació del virus entre els minairons i altres col·lectius que feien campaments, colònies, casals, etc. Aquest suport es va anar anunciant (no materialitzant) quan ja havíem iniciat el primer torn. I la materialització d’aquest va arribar el cap de setmana que havia d’acabar el primer torn, just en començar el segon.
Mentre desenvolupàvem el primer torn tot era felicitat i gresca. No ens podíem ni imaginar el final d’aquella pel·lícula! Quan es van començar a anunciar mesures a través de la premsa (sempre primer la premsa) ja vam decidir, conjuntament amb l’equip de monitors del segon torn) que aquells antígens que vendrien a les farmàcies servirien per a passar-los a tots els monitors i nois i noies abans de començar el torn. Així ho vam comunicar a les famílies si així ho vam fer.
Mentrestant, el primer torn evolucionava amb tranquil·litat, com estava previst. Però sense aquella eina que podia haver estat vital, és a dir, els antígens dels quals encara no en podíem disposar.
I així va arribar el fatídic dijous dia 15 de juliol quan alguns nois/es i monitors es van enfebrar. I, sobretot, aquell divendres dia 16 de juliol quan anàvem a iniciar els protocols Covid i, casualment, un nen asimptomàtic va donar positiu. Fou quan vam pensar el pitjor i vam decidir tancar el torn amb immediatesa a l’espera dels testos o altres proves que determinessin l’abast del problema. Can minairó ja no era segur i, de sobte, calia actuar amb decisió. Tancàvem nosaltres, unilateralment, el torn. Alhora ho comunicàvem a epidemiologia i Salut.
Tot plegat va ser molt ràpid i desbordant. Només uns minairons com aquells i un equip de monitors valents, vocacionals i extraordinaris van fer possible el final prematur d’unes colònies magnífiques que recordarem sempre. Recordo com l’equip treia forces per a poder tancar el torn sense drames innecessaris, amb alegria (la processó anava per dintre), amb afecte envers allò tant important, els nois i noies... La força que faltava era substituïda per la vocació i necessitat de servir als nostres minairons i minairones. Tot un gust treballar amb aquells i aquests monitors/es.
El fet de tancar les colònies entre el divendres i el dissabte al matí va fer possible netejar les instal·lacions a fons i desinfectar-les perquè el segon torn es pogués iniciar amb normalitat.
Un segon torn marcat per l’experiència anterior però amb el suport, com he dit abans, de les noves mesures Covid com ho eren i ho són els antígens. Durant aquest període vam poder adoptar encara més mesures preventives que també han ajudat amb el pas del temps. Però, allò que més ha contribuït a l’èxit del segon torn són els testos inicials i els antígens passats durant tota la quinzena en moments de dubtes i, per què no, l’experiència acumulada durant el primer torn. Uns antígens que, dit de pas, han suposat una gran despesa econòmica a l’entitat i que caldrà reivindicar-ne els seu finançament a l’administració quan sigui oportú.
Així, doncs, des d’aquestes ratlles, un agraïment sincer a totes les famílies que heu confiat en nosaltres malgrat les circumstàncies. Un aplaudiment especial pels minairons que han ajudat, i molt, a anar endavant, i un esment especial als monitors i monitores que han patit, de primera mà, les conseqüències de la pandèmia, especialment a l’hora de prendre decisions i en confinar-se i/o contagiar-se com els propis infants i joves.
Contents i cofois de servir-vos i de compartir dolls de felicitat malgrat tot.
Moltes abraçades i un bon estiu.
Colònies "Els Minairons Cantaires"
Acabem un torn de colònies molt especial
Doncs sí! El dissabte fou una jornada molt especial donades les circumstàncies. Quan va començar el torn només un grup de gent, minairons i famílies, ens entossudíem a iniciar-lo i a acabar-lo. Sempre amb l'ai al cor pel que fa a la pandèmia.
Aquell dissabte dia 31 de juliol sabém i érem conscients que estàvem assolint un gran repte. Ens trobàvem bé, gaudíem del bon ambient, féiem un gran concert aque tothom podia veure i escoltar a través de l'Instagram. Finalment, podíem cloure la festa amb un minairomusical molt emotiu. Això, amics lectors, no té preu. Tota la quinzena vam avançar a poc a poc i amb bona lletra. Vam mantenir totes les precaucions possibles. I el dissabte, malgrat les tempestes i la llunyania inusual amb les famílies, complíem amb els nostres propòsits.
Un gran goig, aquesta és la veritat. Només de pensar en els nois i noies, en la seva felicitat, en la seva il·lusió, en les seves necessitats..., comencen a rajar quatre llàgrimes. Una necessitat com anar de colònies es convertia en bandera dels minairons. Era possible i ho vam fer possible. Enrere les emocions de tot tipus que algun dia podrem compartir. Ara tocàvem el cel...
El diumenge les famílies vau poder recollir els fills i filles durant el matí. Expressivament, tothom compartíeu una gran felicitat. Ara toca descansar i pensar en l'estiu que ve. Unes properes colònies que, per necessitat, haurien de recuperar la serenor i allunyar el model pandèmic que arrosseguem d'ença fa més d'un any i mig. Colònies i prou!
I aquest estiu, més que mai, menció especial a l'equip de monitors i monitores i al personal de la Farga. Els primers perquè éssent voluntaris han palesat una vocació i professionalitat extraordinàries. Als segons perquè sense ells i elles no hauríem pogut cloure amb garanties d'èxit. A tots i a totes gràcies. També gràcies a les famílies per la confiança dispensada tothora i als nostres minairons i minairones pel seu comportament i motivació.
Missatges al llibre de visites
En/na Montse Castell, Carme (mare Joan CG ) 71, Familia Llop-Martinez de Luna (Mar Llop 74), emma y pol torrenmt 78 y 44, família González-Ribera, Marta Lara García (142), Família Viola Morera, i 10 persones més han escrit un missatge al llibre de visites
Colònies "Els Minairons Cantaires"
Penúltim dia de colònies i festassa vint-i-cinqueè aniversari + ú
Doncs sí! Hem pogut arribar al penúltim dia de colònies i, aquesta tarda, toca gaudir de l'esforç de tot el col·lectiu de minairons durant els 14 dies. No ha estat una quinzena fàcil però sí que han estat uns dies de plenitud i de satisfacció pel que fa a les vivències i a la convivència. Els minairons necessitàvem retrobar-nos i gaudir de l'amistat, de la natura, de la il·lusió... Ens calia un desconfinament temporal i ho hem pogut assolir. Gràcies a tothom per la confiança i pel suport.
Avui, si no hi ha res de nou, podrem gaudir per streaming, dissortadament, del concert (a les 7 hores de la tarda) i del minairomusical (a les 10 hores del vespre) tal i com us vam explicar ahir.
A can minairó l'alegria és palesa tothora i fa goig compartir-la. Avui hem acomiadat als adolescents d'últim any i els sentiments han aflorat de nou. Tots vuit han fet un discurset davant de tota la colònia que emocionava escoltar. Quina grandesa, de veritat, i quina satisfacció constatar que els nostres joves, o almenys molts d'ells, es preocupen pels altres i s'hi solidaritzen.
Fa una hora que plou i el temps no sembla millorar del tot. En una hora haurem de decidir si el concert el fem a l'exterior tal i com ho teníem previst o a l'interior. No és un problema donat que no hi ha públic però ens agradaria molt fer-lo a l'exterior. Veurem!
Ens veiem demà al matí, quan recollireu als fills i filles, entre 10:30h i 12:00h. Fins aleshores bona tarda i vetllada.
Donatius
Voleu col·laborar en becar nois/es per tal que puguin assistir a les nostres colònies?
Feu-nos un donatiu a través de Paypal